Poema d'amor

Vaig a fer-me amb una màscara de cera
amb els meus ulls ocults darrere d'una cara
no la meva.
Joc risible Time Force
amb els seus colors:
cap altre poble
però tremola de llum va tornar a fer
a vells records
tornar a dir-me que el passat
encara és viu en el meu cor.
No em prengueu el dit a la ferida
Sangro al pit:
un rostre distant i sense nom
m'empeny de les boires de la nit
l'aire tèrbol de les gelades.
De vegades em penedeixo de ser
en el camí de les joguines de vidre
fantasma darrere d'un somni recurrent
dels records fugaços
i em lamento de no més llàgrimes
perquè la meva cara és ara com la seva
seva màscara de cera.

Angelo Francesco Nardelli

---

Interí i la producció de Adriana Novello

dirigida per Andrea Galli

A partir d'aquest poema, brilla amb una clara participació de l'autor en un esdeveniment molt trist en la seva vida. El dolor i l'emoció, molt preocupant i dictar els accents de gran intensitat lírica.
El poeta clar que aquests sentiments són només una part del seu interior i no permetre que qualsevol intercanvi amb els altres. Així que aprèn a schermirli amb una màscara de protecció, conscient que aquesta és una regla ineludible de la societat, per evitar la pietat o la commiseració.

Productes similars:

• Història d'amor com un viatge de coneixement
• Poema d'amor: Com en un somni que visc la meva vida
• Poema d'amor: Tu ets bella
• La poesia metafísica i Eugenio Montale

Tags: la poesia , la poesia amorosa

Cap comentari »

No hi ha comentaris.

RSS feed per els comentaris sobre aquest article. URL del Trackback

Deixeu un comentari o connectats a escriure un article

Nom (requerit)

Mail (no serà publicat) (necessari)

Lloc web

Aviseu-me de comentaris per mail